| PALIURE, PALIURUS, subst. masc. Étymol. et Hist. Ca 1235 (Bible, Maz. 684, fo212d ds Gdf.). Empr. au lat. paliurus «id.», empr. au gr. π
α
λ
ι
́
ο
υ
ρ
ο
ς «id.», v. André Bot. |