| ![]() ![]() ![]() ![]() DÉCLIVE, adj. et subst. Étymol. et Hist. 1492 lieux declifz (C. Seyssel, Bat. Jud, IV, 2 ds Gdf. Compl.); 1492 declive adj. des 2 genres ([Seyssel] Bat. jud, IV, 2, ibid.). Empr. au lat. class. declivis « qui est en pente ». |
| ![]() ![]() ![]() ![]() DÉCLIVE, adj. et subst. Étymol. et Hist. 1492 lieux declifz (C. Seyssel, Bat. Jud, IV, 2 ds Gdf. Compl.); 1492 declive adj. des 2 genres ([Seyssel] Bat. jud, IV, 2, ibid.). Empr. au lat. class. declivis « qui est en pente ». |