| DÉBONDEMENT, subst. masc. Étymol. et Hist. 1836 (Stendhal, loc. cit.). Dér. du rad. verbal de débonder*; suff. -ment1*. |
| DÉBONDEMENT, subst. masc. Étymol. et Hist. 1836 (Stendhal, loc. cit.). Dér. du rad. verbal de débonder*; suff. -ment1*. |