|
Bigaradier, subst. masc.attest. 1751 bigarradier (Encyclop. t. 2); 1771 bigaradier (Trév.); dér. de bigarade* étymol. 1, suff. -ier*.
|
|
Bigaradier, subst. masc.attest. 1751 bigarradier (Encyclop. t. 2); 1771 bigaradier (Trév.); dér. de bigarade* étymol. 1, suff. -ier*.
|