| ![]() ![]() ![]() ![]() GRAVATIER, subst. masc. Entrepreneur, ouvrier qui enlève les gravats, les décombres. (Ds Chabat 1881). Prononc. et Orth. : [gʀavatje]. Ds Ac. 1762-1932. Étymol. et Hist. 1762 (Ac.). Dér. de gravats*; suff. -ier*. |
| ![]() ![]() ![]() ![]() GRAVATIER, subst. masc. Entrepreneur, ouvrier qui enlève les gravats, les décombres. (Ds Chabat 1881). Prononc. et Orth. : [gʀavatje]. Ds Ac. 1762-1932. Étymol. et Hist. 1762 (Ac.). Dér. de gravats*; suff. -ier*. |