| MÉLAMPYRE, subst. masc. Étymol. et Hist. 1795 melampire (Encyclop. méthod. Bot. t.4, p.19). Empr. au gr.
μ
ε
λ
α
́
μ
π
υ
ρ
ο
ν «blé noir» (comp. de μ
ε
́
λ
α
ς «noir» et π
υ
ρ
ο
́
ς «blé»); cf. lat. sc. melampyrum 1549, Est., s.v. blé. |